Blogia
Calidoscopi

Repàs d'algunes coses a 1r de BAT

Hola, ací teniu allò que us havia dit. Espere que us aprofite, estudieu! 

Pel que fa al problema que vam veure de “mateix” quan ha d'anar concordant en gènere i nombre i quan no.

Com ja vam comentar depén de la posició que ocupe però, també, segons la funció que faça.

 

Quan l'utilitzem com a adjectiu, és a dir, amb significat de per exemple “fins i tot”, “en persona” (el castellà “propio”, recordeu que “propi” és incorrecte per determinar. En aquests casos sempre es concorda si va davant del substantiu i duu article o demostratiu davant.

Exemples: Els mateixos botxins van plorar la seua mort. / Complim anys el mateix dia.

És clar que tenim les mateixes idees. / “Complim anys els mateixos dies”.

Ahir portava el mateix vestit que hui.

 

Posposat a un nom o a certs adverbis, tot i que a nivell oral utilitzem “mateixa” (incorrectament), no s'ha de fer la concordança morfològica. Per tant, si va darrere no concordarà i haurem d'utilitzar la forma “mateix”. Posposat segons el context significa “en persona”, “exactament”, “fins i tot” o “per exemple”.

Ahir mateix ho vaig saber. / El fill mateix ho confesà.

Ells mateixos m'ho van confirmar. /Son pare mateix ha treballat en un magatzem de taronja.

 

ÉS INVARIABLE QUAN ASSIMILA LA CATEGORIA D'ADVERBI. - (Fixeu-vos que a més del sentit de “en persona” determina llocs, temps o maneres/modes). Sempre apareixen darrere.

El van agafar a la frontera mateix. / Podem fer la reunió a casa mateix. /Ella mateix podria encarregra-se'n.

 

I caldrà concordar en gènere i nombre, tot i que aparega posposat, quan s'use amb el valor d'identitat com a reforç dels pronoms reflexius.

 

Ella sempre se cita a si mateixa./ Anem a classe de tall i confecció i per això, ens cosim a roba a nosaltres mateixes.

 

PROPI /PRÒPIA


Adjectiu incorrecte quan vol dir mateix -a, en persona

El que marca el ritme que hem de seguir són els propis canvis socials.

El que marca el ritme que hem de seguir són els canvis socials mateixos.


TAN / TANT

Tan complementa un adjectiu o un adverbi, s'utilitza per a comparar.


Tant complementa un nom o un verb, indica quantitat

No sigues tan antipàtic No patisques tant!

Per què véns tan tard? És que gastes tant (de) paper!

 

CADASCÚ / CADASCUN

L'indefinit cadascú (o cada u) té un caràcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir un substantiu. És invariable en gènere i nombre, i fa referència a tota persona de manera distributiva:
Exemples:
Cadascú ha de fer la tasca que té encomanada.

La naturalesa donarà a cadascú el que necessita.

L'indefinit cadascun, amb el seu femení cadascuna (o cada un, amb el femení cada una) exercix una funció adjectiva, ja que es referix a un substantiu o pronom personal, que expressa a un col·lectiu determinat. Este substantiu o pronom personal pot haver sigut expressat anteriorment i trobar-se elidit, o bé pot ser introduït per una construcció partitiva amb la preposició de:

Exemples: Eren tres persones en la reunió i cadascuna tenia la seua opinió.
Eren tres persones en la reunió i
cadascun d'ells tenia la seua opinió.

Els alumnes arribaren alhora, i cadascun (d'ells) rebé un diploma acreditatiu.
Cadascun dels presents rebrà un diploma acreditatiu.

VARIS

Que es mostra diferent d'un temps a un altre, mudable. En plural significa 'de caràcter diferent, de distinta espècie, variat, divers'. Com és normal amb els adjectius, es posposa al nom. És incorrecte fer servir aquest mot en plural en comptes d'uns quants / unes quantes, diversos/es, és a dir, com a quantitatiu indeterminat.

Li han regalat un bolígraf de colors varis [correcte].

- L'absència d'uns quants telèfons de contacte pot fer perdre una feina [i no pas varis ni vàrios].
- Volen comprar
unes quantes cases [i no pas vàries].

 

PERÍFRASI DE PROBABILITAT


La perífrasi de probabilitat es construeix amb deure + infinitiu (en present, passat o futur segons el temps a què es refereixi). No és correcte fer servir el futur per a expressar probabilitat en el present o el condicional per a expressar-ne en el passat, com fa el castellà.

Aleshores, com deveu recordar, hom va posar el crit al cel [i no pas recordareu].

Anem-hi, que ja deuen haver acabat de sopar [i no pas
hauran acabat].

Aquest tema el devien començar l'any passat [i no pas
començarien ni deurien començar].

Deixant a part la probabilitat, tampoc no és correcte el futur en comptes de la perífrasi poder + infinitiu.

Com podeu veure, encara no hem aconseguit de superar la mala situació [i no pas veureu].

 

 

POTSER / POT SER


pot ser (que ) (verb poder +ser+que) potser (adverbi de dubte)

+ verb en subjuntiu + verb en indicatiu


 

Exemples:

Pot ser que troben entrades ( subjuntiu)

Pot ser que hi haja vaga (subjuntiu)

Pot ser que perdem l’avió (subjuntiu)


Potser no trobaran entrades (indicatiu)

Potser hi ha / hi haurà vaga (indicatiu)

Potser perdrem l’avió (indicatiu)

Potser en suspendrà quatre (indicatiu)

 

 

 

PERIFRASIS D'IMMINÈNCIA:

anar + a + inf.: Anàven a pujar.

estar a punt de + inf.: L´aigua estava a punt de sortir.

començar +a + inf.: Començava a ploure.


No és correcte fer servir la perífrasi anar a + infinitiu volent significar poder + infinitiu o futur ni en comptes d'un condicional que expressa intenció en el passat o futur en el passat.

*Aquesta vegada no anàvem a deixar de felicitar-te per l'èxit que has tingut [... podíem deixar de...].

*Com
vaig a fer-ho si no m'hi ajuda ningú [ho puc fer / ho faré]?

*Va dir que, després de tot el que havia vist, no els
anava a creure més [... no els creuria].

*La vídua del cantant assassinat havia marxat cap a Xile el dia abans de la detenció sense sospitar què
anava a passar.[... sense sospitar que passaria.].

0 comentarios